L’Agrupació d’Acció Social del Prat de Llobregat ens havia convocat aquest dijous a la tarda demanifestació. Centenars de persones, usuaris i treballadors, encapçalats per una pancarta amb el lema “El Prat en defensa de la sanitat pública” marxarem pels carres de la ciutat reivindicant amb un aire plenament festiu gràcies al grup de batucada la sanitat pública de Catalunya atacada pels seus propis gestors i un govern en funcions sense control parlamentari. Una veritable Marea Blanca.
Donar-te les gràcies particularment per col·laborar de forma altruista en aquest acte i especialment per ajudar a defensar els nostres drets socials, els de tots; en aquest cas, per reivindicar una sanitat pública, universal i de qualitat… o com es va comentar en el col·loqui, un be comú.
Ens hagués agradat, ho desitjàvem amb afany, que hagués estat massiva i multitudinària, que hagués assistit moltíssima gent més de la qual va assistir… però no ens queixem doncs ja sabem el difícil que és mobilitzar a la gent.
Així i tot, considerem que ha estat un èxit, un èxit de tots, de totes les persones que van acudir i van ser les autèntiques protagonistes, la veu d’una consciència que es va traslladar als altres, a qui ens miraven, a qui ens escoltaven, a qui no van poder assistir, i fins i tot als incrèduls.
Sí ha estat un èxit! rotundament un acte molt positiu, perquè paset a paset es fa camí, perquè granit a granit es fa una muntanya.
A les gairebé 200 veus que es van escoltar ahir pels diferents carrers del Prat, a les gairebé 100 diferents opinions i experiències de l’Auditori del Cèntric, ens va unir un gran compromís, una esperança i una lluita o reivindicació on l’èxit resideix en cadascuna d’elles sense importar les xifres o el volum o les diferències, doncs importa la tenacitat, la intenció i, com es diu vulgarment, estar a peu del canó; importem els que d’una manera o una altra treballem per una veritable justícia social, amb igualtat, amb fraternitat i amb llibertat.
Finalment, des d’AdAS ens oferim de la mateixa manera a col·laborar en qualsevol activitat o acció que considereu oportú o que necessiteu la nostra humil i modesta participació. Estarem encantats d’ajudar en tant que sigui possible.
Gràcies novament i salutacions cordials.
Continuem…!!”
Després de la lectura del corresponent manifest vam tenir una segona part: la xerrada amb uns ponents d’excepció. En primer lloc va intervenir la fotògrafa Eva Matos que amb fotos realitzades durant dires i dies a Bellvitge ens mostraba el rostre humà de les retallades, les cares de mallats en lluita i de treballadors en plena tensió per la falta de recursos, less accions a Bellvitge fruit de la confluència de treballadors i malalts, #RebelionBellvitge i va acabar amb un consell per a tots els ciutadans : “Cal que sapiguem els mecanismes per exercir els nostres drets com usuaris….. primer fes una reclamacio per escrit a l.Hospital”.
No menys interessant va ser la intervenció de l’Ana Martinez, activista i infermera, a més de coordinadora amb Montse Vergara del llibre “Cómo comercian con tu salud . Privatización y mercantilización de la sanidad en Catalunya” . Un exemple de lucidesa en l’explicació de l’anomenat model català de la sanitat publica, que porta des de les transferències dels anys 80 priivatitzant la sanitat pública, situació que s’ha agreujat agudament els darrers anys per les polítiques de Boi Ruiz i les seves retallades i martingalas varies.
Ramon Montoya, membre de la Junta de Personal de l’Hospital de Bellvitge idel sindicat SATSE ensva posar els pels de punta amb el número de llits tancats, quifrofans, les tensions quepateixen els professionals als serveis d’urgències sense recursos materials i personals. Bellvitge és un Hospital de tercer nivell, amb el màxim de teconologia i especialitats i no obstant això semble que el volen desballestar de mica en mica en favor del secotr privat a base de derivacions. un altre aspecte important son els milers de contractes de temps d’un mes o inferiors que es realitzendions el mon de la sanitat. La precarització es també una llosa damunt el sistema sanitari.
Finalment Pep Martí i Valls, vicepresident de Caps i membre de la Comissió Permanenet de la Marea
Blanca de Catalunya es parlà del capitalismed’amiguets que ésla sanitat pública catalana, que cal un nou model de sanitat pública, un veritable i real servei nacional de salut 100 % públic, així com de les darreres accions del govern de la Generalitat, que tot i estar en situació de provisionalitat, no atura les seves malifetes.
Ara som nosaltres qui hem d’agraïr a AdAs l’acció realitzada tant per la participació com pr la qualitat del debat posterior.