Sorprèn que el personal sanitari del CSPT de Sabadell hagi d’atendre a personal més enllà de les nou poblacions de les què és hospital de referència, és a dir, més enllà de 387.312 persones.
I sorprèn en tenir en compte que Sabadell disposa de 1,13 llits per cada 1000 habitants, Terrassa de 1,7, mentre que a la resta de l’estat la mitjana és de 3 llits i, per posar un exemple, a Alemanya de 8,6 llits per cada 1000 habitants.
També sorprèn perquè Sabadell està situada a una de les comarques més castigades pel COVID-19, amb 500 persones ingressades contagiades, de les quals 50 estan a la UCI, al CSPT.
I encara sorprèn més perquè el seu personal sanitari no disposa de les proteccions adequades per dur en condicions la seva gran feina, doncs usen bates de plàstic no homologades i les mascaretes de protecció 3, que només les haurien de portar 1 dia, les han de portar fins a 15 dies o «fins que es trenquin».
I més que sorprèn, perquè ara la gestió laboral ha canviat i en vegada de fer 3 torns fan 2 torns amb la qual cosa realitzen 12 hores de jornada laboral. ¿12 hores a una UCI? Així es cuida al personal sanitari?
I és que el Servei Català de la Salut (CatSalut) ha designat l’Hospital Taulí de Sabadell com a MACRO-UCI que podrà atendre a ciutadans/es de qualsevol indret de Catalunya, fins un màxim de 217 persones més. Dit d’una altra manera, qualsevol hospital de Catalunya que es trobi col·lapsat podrà fer l’encàrrec d’enviar pacients seus al Taulí.
A banda del CSPT s’han habilitat altres estructures de suport sanitari. Actualment s’estan ubicant persones de Taulí a l’Hotel Verdi (persones no contagiades i contagiades, separades en distintes plantes), la Clínica del Vallès (persones no contagiades), i a més, està en construcció l’hospital de campanya en el Poliesportiu cobert de Sabadell per a descongestionar el Taulí.
¿Tindrà el personal de l’Hospital Taulí reforços professionals per a poder dur la seva feina?
¿I el material adient de protecció?
Des de la Marea Blanca exigim que els professionals sanitaris puguin treballar en condicions, sense posar la seva vida en risc ni les de les seves famílies i per això es necessari que l’administració central, autonòmica i local, vetllin per ells posant totes les eines necessàries, i també per tota la ciutadania, que té dret a una recuperació digna de la salut.