Cabrils, exemple del canvi de paradigma en l’atenció primària : redistribució de recursos? No, abandonament de la comunitat
El servei de metges establert al CAP de Vilassar de Dalt, suposa doncs un increment (només parlant d’adults a partir de l’edat de 15 anys) de 6.199 habitants més: han de gestionar la salut de 13.873 habitants.
Cabrils és un municipi del Maresme , envoltat d turons i amb més de 7 mil habitants, amb un profund caràcter residencial. Pendent la construcció d’un CAP, Cabril només rep al seu municipi assitència pediàtrica , infermeria i atenció a pacients amb malalties cròniques……amb cuta programada. Per a qualsevol altre qüestio …a Vilassar.
L’ambulatori del poble ha passat de disposar de tres metges a no tenir-ne cap.
No fa ni un mes, des de la Generalitat s’anunciava que es treia a concurs la redacció del projecte i la direcció d’obra de la construcció del nou consultori a Cabrils amb previsió d’inici d’obres al primer semestre de 2022
Igual que a Dosrius , l’empoderament popular i l’autoorganització ha donat els seus fruits i des de la Plataforma Cabrils amb Cap han començat les mopbilitzacion com la caminada popular d’aquest darrer diumenge, amb el suport no només de la gent de Cabrils sino també de Dosrius i altres localitats de tot el Maresme.
Des de la Marea Blanca de Catalunya donem el ple suport a aquesta lluita veina que compta amb el suport tambe de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Publica de Mataró i el Maresme, punt de referencia en aquesta comarca de la lluita pel dret a la salut i la defensa de la sanitat pública.
Laura Bosch a Facebook penjaba aquest text sobre la situació al municipi:
“A Cabrils ha vingut a viure molta gent d’ençà que n’érem 800. Alguns han estat de pas; d’altres hi han fet arrels; i d’altres, tot i que ja faci més de cinquanta anys que hi són, no sabrem mai ni el seu nom, ni sabrem on viu, i probablement se li enrefotrà tot; marxarà com ha vingut. És així.
Pel que fa al poder adquisitiu de cadascú, és probablement cert que hi ha gent amb un poder econòmic alt que viu al poble. Però d’això no n’hem de fer res. En aquest poble també hi ha gent treballadora i jubilada que cobren misèria i amb prou feina arriben a final de mes.
Cabrils té els habitants que té i tots, tots, sense excepció tenim dret a una sanitat pública. Així com tots, indiferentment de la procedència i capacitat econòmica, tenim també dret a una educació pública. Després, cadascú veurà a casa seva.
El que sí que puc dir, és que a casa vàrem signar pel retorn dels nostres metges al nostre CAP o consultori. Personalment porto mesos ajudant a gent gran i no tan gran. Fent gestions per ser atesos a Mataró, a Vilassar, al gas, a l’aigua, a comprar…perquè per la majoria, no és una qüestió de tenir un alt nivell econòmic, sinó que és un dret! I tancats a casa sense sortir i sense una vida social, tan senzilla com sortir a passejar, fer els seus tallers, activitats, anar a comprar el pa, freqüentar les amigues i amics al Casal dels Avis, l’afectació psicològica és molt gran.
Vaja, crec que amb això estareu d’acord amb mi.
Ara bé, si cada vegada que s’han de desplaçar han de pagar un taxi, o cridar a un veí, això no és just.
He conegut, com molts dels que esteu en aquest grup, quan venia a peu el metge de Vilassar de Dalt, per la carena de Sant Sebastià, perquè Cabrils no tenia metge propi. Tenir un consultori va ser la lluita de tot un poble amb els electes al seu costat.
Fent una mica retrospectiva històrica, els primers metges que es van ocupar de la gent de Cabrils, foren el dr. Masriera i el dr. Solè (als anys cinquanta) i poc temps després seguiria el dr. Navarro.
Quan algú tenia un malalt a casa, n’anava a informar a Ca l’Auleda, una casa del carrer Nou. D’aquesta manera en arribar al poble, el metge en qüestió podia assabentar-se dels malalts que havia de visitar i fins que no havia anat a totes les cases no se’n tornava a Vilassar de Dalt.
Més endavant, tot i que continuaren desplaçant-se pels domicilis, l’ajuntament va tenir clar que calia un consultori. Així que els electes posaren l’ajuntament a disposició del poble. Els pacients s’esperaven a l’entrada. I on ara hi ha l’ascensor, de pany a pany de paret, hi havia unes portes vidriades amb un taulell de fusta al darrere. En un dels costats hi havia el despatx del secretari, que els metges ocupaven com a consulta. Això era a principis dels anys seixanta. Aquí és on va començar el primer pediatre, el doctor Peñafiel, arribat tot just acabada la carrera, de la seva Granada natal amb la seva esposa per exercir a Cabrils i a Vilassar de Dalt, on residia. Jo era molt petita, però el cert és que ningú l’entenia quan parlava. Moltes generacions varen passar per les seves mans i va ser recordat i estimat fins a la seva mort.
He conegut també, com molts de vosaltres, l’estimada i sempre recordada Ramona de Ca l’Auleda que durant anys posà les injeccions salvant-ne més d’un probablement d’una mort certa. He conegut al practicant, en Guillermo que pujava de Vilassar de Mar o el practicant el Sr. Antonio que es va instal•lar als anys setanta amb la seva esposa i fill als pisos de la Font Sagrera sense mai dir que no a ningú, fos l’hora que fos.
Finalment Cabrils va aconseguir un petit consultori al carrer de Lluís Colmenar justament a la planta baixa, on ara hi ha la policia local. Llavors era molt més petit que ara. Un metge i un pediatre, atenien als pacients un parell de dies a la setmana, sempre de Vilassar de Dalt.
Després de pressions i lluites de la gent, i amb el poble en plena expansió, vam tenir consultori davant de la Bodega, casualitat o no? Havia estat centraleta telefònica, en primer lloc i després consultori metge. Allí vam tenir la nostra primera practicant, l’Eva Ribas.
No m’estendré més, perquè tots ja coneixeu “la suite”.
El que es va aconseguir al meu poble va ser gràcies a la pressió de la seva gent i a la bona voluntat dels diferents ajuntaments. Sense històries polítiques, ni de retrets.
No pot ser, de cap de les maneres, que Vilassar de Dalt, amb 9.072 habitants assumeixi 7.432 cabrilencs (dades IDESCAT 2020). Perquè ni té un edifici preparat, que ja ha quedat obsolet i sense sortida d’emergència o petit pels mateixos vilassarencs, ni perquè té prou metges ni infermeres i tot i que els nostres ara estiguin allí, això no és una solució ni a llarg ni a curt termini.
Vull aportar les xifres de l’IDESCAT sobre la població infantil, visitats a pediatria i la població visitada pel metge de família o capçalera (a partir dels 15 anys):
Els infants (nens i nenes), de Cabrils fins a 14 anys representa una població de 1.233 hab. Per tant, la població real adulta és de 6.199 habitants.
A Vilassar de Dalt, representa una població de 1.398 nens i nenes. Per tant, la població real adulta és de 7.674 habitants.
El servei de pediatria a Cabrils (d’ençà de la pandèmia) ha d’acollir un total de 2.631 nens i nenes.
El servei de metges establert al CAP de Vilassar de Dalt, suposa doncs un increment (només parlant d’adults a partir de l’edat de 15 anys) de 6.199 habitants més. El CAP DE VILASSAR DE DALT HA DE GESTIONAR LA SALUT DE 13.873 habitants.
Estem en pandèmia. Però no estic d’acord amb la solució. Va per llarg i la logística s’ha de modificar. No pot ser, ni per la salut, desgast físic i mental dels metges i de les infermeres i altre personal sanitari, i no pot ser per nosaltres pacients, sobretot per la gent gran o amb patologies que necessiten un control acurat.
No pot ser que gairebé un any després d’ençà que va començar la pandèmia, el CAP de Vilassar de Dalt només disposi d’un telèfon de contacte. Un únic telèfon que ha de respondre a les angoixes, patologies, sol•licitud de visites, gent amb simptomatologia, i preguntes varies no només d’un sol municipi, sinó de dos. I davant de la possible resposta, “és que a tal lloc també estan igual”, senyors i senyores, no estem en una situació de normalitat ! Què potser si al poble veí es tiren al pou també ho haurem de fer nosaltres?… Siusplau
No pot ser, estareu d’acord amb mi, que un pacient amb una patologia “X” sigui atès (o no) per quatre metges o els que siguin, diferents, sense conèixer-se. Sense tenir temps gairebé ni fer llegir el seu historial, o que sigui atès per telèfon, prengui’s això i a veure com li va. La intenció és bona, però ells estan desbordats i extenuats. Per a nosaltres, i sobretot pels nostres avis, això és “xuclar-los” part de la vida que els resta. Patint, sense dir res de vegades als fills i filles (si en tenen) per no molestar, perquè saben com està tot i perquè els han dit que millor a casa per no posar-se en perill!, o perquè no en treuen l’aigua clara amb el telèfon. Això és un desfet de temps!
I no, no estic d’acord! perquè la salut i el benestar d’un pacient passa per tenir un metge de família, de capçalera si ho preferiu. Que només arribar al consultori et crida pel teu nom, que et fa un somriure i et fa passar. I perquè potser només parlant amb tu un parell de minuts ja ho té solucionat, el pacient es troba millor, fora angoixes, la solitud de vegades…Això per un metge, és vital i pel pacient també.
I per acabar, conec moltes històries reals de gent que s’ha trobat amb problemes, i fins i tot, que els ha anat d’un pèl de no quedar-se pel camí. Faré públic el cas de casa, perquè no vull que ningú més hagi de passar per un tràngol així.
El meu pare. 85 anys. Després de mesos sense controls, la seva “rutina” com molts de vosaltres probablement, necessària pel seu benestar. Nosaltres no el vèiem bé. Ell no se n’adonava. Nosaltres sí. Ell que no havia tingut mai sucre. Truca que truca al CAP de Vilassar:
1.- Bon dia, som de Cabrils. El meu pare no està bé. Voldria que el dr. Recuero el visiti siusplau. És el seu metge d’ençà que aquest va començar a exercir a Cabrils.
2.- Miri, no sabem quan podrà tornar i si tornarà a Cabrils (…?) Ho entenem. Sap què, deixo el seu encàrrec i el metge que hi hagi avui es posarà en contacte amb vostè.
3.- Sóc el dr. “X” (explicació) dóna-li aquest medicament i que s’ho prengui. Et trucaré en uns dies per controlar com li va (trucada?).
4.- CAP, necessito parlar amb el dr. Recuero. Ell coneix la patologia del meu pare. No està bé. No em quadra. Li recepten una cosa, i li treuen una altra i això ell ho necessita….. Em va atendre el dr. “X”.
5.- i següents: varis metges i una doctora després (dra. per cert que durant la pandèmia va diagnosticar un problema d’estrès a una amiga meva d’un dels dos pobles en qüestió, que amb 40 i tants anys estava tenint un infart). No el porti, el metge la trucarà….
6.- FINAL: me’n vaig al CAP a Vilassar de Dalt i dono un cop de puny a la taula.
El dr. Recuero em trucava l’endemà mateix. Havia tornat (i crec sincerament que ell havia estat desplaçat de Vilassar de Dalt). Me’l va fer portar. El va visitar amb la professionalitat i la devoció pels seus pacients que el caracteritza. Analítica ràpida. Del laboratori de Can Ruti avisaven passades unes hores d’una anomalia i el dr. Recuero em trucava amb caràcter urgent: “Agafa ton pare perquè no s’espanti i porta’l corrents a l’hospital. Si no pots envio una ambulància, però el millor és que el portis tu. No li vull enviar una ambulància perquè l’afectarà massa i millor no espantar-lo. Pot entrar en coma en qualsevol moment”.
Estimats, què més voleu què us digui?
El meu pare està bé i el dr. Recuero, el nostre metge de família ens ha trucat, s’ha interessat per ell, l’ha recolzat. Pel meu pare de 85 anys, saber que després de tants mesos i mesos tenia al dr. rendent d’ell, li va anar bé des del punt de vista psicològic.
Jo no vull que ningú hagi de passar per cap tràngol com aquest. Així que llegint cada dia les vostres aportacions, avui he tingut la necessitat d’explicar el nostre cas i el meu punt de vista.
Tenir metge a Cabrils ens va costar moltíssim, i per això us he fet una mica de retrospectiva històrica. No va ser una cosa donada i beneïda. I PENSO SINCERAMENT QUE ELS NOSTRES METGES HAN DE TORNAR AL POBLE, PERQUÈ ELS NECESSITEM AQUÍ I LA NOSTRA GENT GRAN ELS NECESSITA MÉS QUE MAI.”
La ciutadania de Cabrils davant de la situació van demanar aclariments i concrecions i van dirigir tot un seguit de preguntes a i la Regidoria de Salut i Alcaldia per a que que informessin . Aquestes van ser les preguntes;
I- El team-house és el mateix que l’atenció domiciliaria? Abans era segons el metge assignat, ara, però és sempre el mateix equip. Sí o no? El metge assignat mai et visitarà a casa? Sempre serà el del Team-House?
II- Calen termes en anglès? TEAM-HOUSE Que no ens entenem en català?? En vindran més de termes en anglès?
III- El team-house està amb consultori a Vilassar de Dalt? Per què allà?
IV- Cabrils amb infermera?
Quines funcions i quines no
V- Cabrils amb un administratiu?
Quines funcions i quines no
VI- Els ciutadans i ciutadanes des del minut 0 que no són crònic sempre seran visitats a Vilassar de Dalt?
VII- El futur CAP de Cabrils cap a on vol anar? Sense metge presencial? Oblidem-nos de poder anar al metge al poble?
VIII- La incomoditat, el perjudici que representa pels cabrilencs i cabrilenques traslladar-se si o si per rebre atenció per un metge de forma presencial, anant a un poble veí sense transport públic, no creieu que davant d’aquesta situació s’ha de trobar una solució??
Metge a Cabrils uns dies i unes hores
IX- Caps de setmana serem atesos a Vilassar de Mar? O truquem al 061 directament?
X- Recuperar el servei Mèdic abans de la Pandèmia per què no és possible?
Vam saber de la nova línia de treball, no veiem NOVA en cap lloc, veiem trasllat en cotxe sí o sí de les persones adultes no cròniques.
Les persones del poble estaven contentes. Per què no se’ns escolta?
Se’ns va explicar d’un nou sistema, paradigma que va enrere amb l’atenció, no disposem d’un metge (capçalera o no) que ens visiti a Cabrils. Ens hem de traslladar sí o sí.
XI- Ens van dir: important és l’atenció mèdica que sigui eficaç i que comencéssim a canviar la idea de que el metge el tindrem al poble. Ara per ara tot son inconvenients, per tant no hi ha eficàcia per l’usuari.
A aquestes preguntes des de l’Ajuntament van respondre:
“En resposta a la seva sol·licitud de data 13 de gener i número de registre 2021-E-RC-83, li fem arribar les respostes a les qüestions plantejades, havent-ne fet, prèviament, consulta amb la Direcció de l’Àrea Bàsica Vilassar-Cabrils (atès que ni la regidora de Sanitat ni l’alcaldessa són metgesses) , per tal de donar les respostes el més acurades possible.
Qüestions:
I. No, el Team House atén un espectre més ampli que la cronicitat. Aquest equip atén des d’un malalt crònic fins a una persona amb tractament de càncer (temporal, no crònic) i per tant amb necessitats específiques o a un pacient
amb una malaltia llarga.
Sí, el Team House és un equip estable.
No, el teu metge assignat també pot venir a visitar-te a casa, tal i com feia abans, sempre que ho decideix ell mateix segons l’avís que passi la infermera (tenint en compte que en l’actual situació de pandèmia el sistema de salut
pública minimitza les visites presencials, tant a primària com a hospitalària).
A més des de la direcció de l’Àrea Bàsica s’han constituït parelles estables de metges de manera que s’evita la situació de l’inici de la pandèmia quan el metge assignat era aleatori, des de fa uns mesos visita el metge de referència
o (en el cas que no hi sigui) la seva parella , sempre la mateixa.
A part quan hi ha sospites de COVID, perquè la descripció de símptomes així ho indica, hi ha un equip de respiratori que és el que atén aquestes visites domiciliàries (per evitar posar en perill de contagi COVID a qualsevol metge de
l’equip).
II. Els noms que decideixen posar per designar el seus equips no és un tema de salut, i un nom o un altre no empitjora (ni millora) l’atenció mèdica.
III. El Team House només passa pel consultori a primera hora del matí quan es fa l’agenda de visites i a darrera hora de la jornada per abocar tots els informes als ordinadors. Per tant la ubicació a Vilassar de Dalt o a Cabrils no afecta a
cap pacient, ja que la seva estada als despatxos és simplement per fer feina burocràtica. Mai s’ha qüestionat on té la seva base el PADES, per exemple, que és un servei del que gaudeix fa molts anys Cabrils amb tota normalitat i
són equips que venen de Vilassar de Mar, Premià de Mar o fins i tot de Mataró.
IV. Sí. Les funcions inherents a la feina d’infermeria: seguiment de cronicitat, controls sistemàtics, cures, tractaments tipus “sintrons”, seguiments d’hipertensions, diabetis…. extraccions, i cribratge i valoració general dels
pacients que acudeixen a visita presencial al CAP. Es infermeria la que decideix si un pacient ha de ser visitat pel metge. Properament s’encarregaràtambé de fer plans de medicació pròpies de la seva competència ( bolquers,
material de cures….)
V. Sí. Les funcions inherents de la feina d’administració: donar hores, estendre els volants per visites d’especialistes, imprimir i enviar receptes, prendre nota de les demandes dels pacients i trametre als metges .
VI. Si, només els pacients adults (perquè els pacients de pediatria no han deixat de ser atesos a Cabrils ni un sol minut) mentre duri la COVID, segons els protocols establerts durant la pandèmia.
VII. El passat 17 de febrer la Generalitat de Catalunya va treure a licitació per a la redacció del projecte bàsic i executiu, estudi de seguretat i salut i direcció d’obra per a la construcció d’un centre mèdic a Cabrils. Entenem, i és evident, que Catsalut no farà la inversió per un CAP nou per deixar-lo sense equips mèdics d’atenció a la ciutadania.
VIII. Els pacients només s’han de traslladar a Vilassar de Dalt en comptades ocasions i sota la valoració d’un professional sanitari La referència en l’actual situació de pandèmia de CatSalut és minimitzar al màxim les visites presencials i fer visites telefòniques. Per tant el desplaçament a Vilassar no s’ha de fer a no ser que el metge o la infermera així ho prescrigui (a tenir en compte que hospitals de referència com Germans Trias i Pujol, Sant Pau, el Clínic o Bellvitge estan fent visites d’especialistes per telèfon, des de cardiòlegs a dermatòlegs estan visitant telefònicament i només es recorre a visita presencial en les mínimes ocasions).
El tema del transport públic és un veritable problema que supera la regidoria de Sanitat i que des d’Alcaldia estan està amb converses amb la Generalitat i l’empresa concessionària per a trobar-hi solucions.
IX. No hi ha absolutament cap canvi respecte la situació d’abans de la pandèmia. La referència de Cabrils en urgències de cap de setmana ha estat sempre el CAP de Vilassar de Mar i ho continua sent. Però igual que en altres casos, preferiblement amb trucada i consulta telefònica primer. Trucar al CAP de Vilassar de Mar o al 061 és una decisió del pacient.
X. La nova línia de treball no l’estem veient perquè en una situació de pandèmia és absolutament impossible implementar-la. Els canvis que estem vivint venen provocats per la pandèmia i la tensió del sistema .
Dir que no s’escolta a les persones del poble és faltar a la veritat. S’ha escoltat (i es segueix escoltant), s’han tingut reunions amb la direcció de l’àrea bàsica i amb la direcció de les regions sanitàries del Barcelonès i Metropolitana nord.
Reunions on s’han escoltat les queixes. Escoltar no vol dir atorgar allò que és demana, escoltar és una actitud a dues bandes i des d’aquest Ajuntament s’ha escoltat des del minut 0.
El nou paradigma no comporta (això no s’ha dit mai) traslladar-se sí o sí a Vilassar de Dalt. Estem en un moment excepcional de l’atenció mèdica i amb la situació que vivim cada dia se’ns fa difícil entendre que aquests canvis
(temporals i provocats per una pandèmia d’abast mundial) no s’entenguin.Que l’atenció d’adults no tornarà a l’actual Consultori de Cabrils no ho ha dit mai cap membre d’aquest govern ni cap dels diferents responsables de salut
que han parlat amb vostès. En tots moment s’ha parlat de la situació actual (absolutament excepcional) i d’un canvi del paradigma del sistema sanitari públic català que va arrencar al 2017 (i del qual no han arribat queixes) i que
seguirà la seva implementació programada quan el sistema pugui tornat a una certa normalitat.
Des d’aquest Ajuntament, com hem reiterat en cada oportunitat que hem pogut fer-ho i se’ns ha volgut escoltar, estem treballant per la millora de la sanitat pública al municipi.
Ara, cal entendre la dificilíssima situació dels serveis sanitaris actuals, que porten més d’un any ja treballant a primera línia contra una pandèmia d’abast desconegut fins ara.
Tota la nostra admiració pel personal mèdic que fa tot i més per atendre a tota la ciutadania que ho necessita quan ho necessita. Confiem en ells i #ensensortirem.
Atentament,
L’Alcaldessa
Maite Viñals Clemente
Cabrils, 26 de febrer de 2021″
